Un nou avenç científic obre la porta a reforçar la immunoteràpia en càncer de pulmó i pàncrees

La recerca en càncer acaba de fer un pas que podria resultar decisiu en el tractament de dos dels tumors més agressius: el càncer de pulmó i el càncer de pàncrees. Un equip científic del centre mèdic estatunidenc NYU Langone Health ha identificat una nova diana terapèutica que podria millorar l'eficàcia de la immunoteràpia, un dels grans avanços oncològics de l'última dècada.

L'estudi, publicat en la prestigiosa revista científica Nature, revela que una proteïna produïda per les cèl·lules tumorals en situacions d'estrès —denominada lipocalina 2 (LCN2)— exerceix un paper clau en la capacitat del càncer per a esquivar el sistema immunitari. Bloquejar la seva acció podria convertir tumors especialment agressius en més vulnerables als tractaments actuals.

Com els tumors aconsegueixen “amagar” del sistema immunitari

Per a entendre la rellevància del descobriment, convé recordar com funciona la immunoteràpia. Aquest tipus de tractament no ataca directament al tumor, sinó que estimula el sistema immunitari del mateix pacient perquè identifiqui i destrueixi les cèl·lules canceroses.

No obstant això, alguns tumors, com els de pulmó i pàncrees, desenvolupen mecanismes sofisticats per a protegir. Segons l'estudi, quan les cèl·lules canceroses es troben en condicions adverses —com la falta de nutrients a causa del seu creixement accelerat— activen un mecanisme intern anomenat resposta integrada a l'estrès (ISR).

Aquest sistema actua com una “manera supervivència”. Les cèl·lules tumorals, que creixen de manera descontrolada i consumeixen grans quantitats de recursos, viuen en un estat gairebé permanent d'estrès. Aquesta activació constant de la ISR desencadena la producció de la proteïna LCN2, que contribueix a crear un entorn que dificulta l'atac del sistema immunitari.

En termes senzills, el tumor genera una espècie d'“escut biològic” que el protegeix enfront de les defenses de l'organisme.

Bloquejar la proteïna LCN2: una nova estratègia prometedora

L'equip investigador va dissenyar fàrmacs experimentals per a bloquejar l'acció de la lipocalina 2 i va provar el seu efecte en models animals. Els resultats van ser significatius: en inhibir aquesta proteïna, el creixement del tumor es va alentir i el sistema immunitari va recuperar part de la seva capacitat per a atacar les cèl·lules malignes.

A més, els tumors tractats es van mostrar més sensibles a la immunoteràpia, la qual cosa suggereix que aquest enfocament podria utilitzar com a tractament combinat en el futur. En altres paraules, no es tracta de substituir les teràpies actuals, sinó de potenciar-les.

Encara que els resultats procedeixen ara com ara d'estudis en ratolins i encara queda recorregut fins a la seva possible aplicació clínica en humans, la troballa identifica una nova via de recerca amb un potencial considerable.

Per què aquest avanç és especialment rellevant

El càncer de pulmó i el càncer de pàncrees presenten taxes de supervivència limitades en fases avançades i solen mostrar resistència a diferents tractaments. En el cas del càncer de pàncrees, l'agressivitat del tumor i la seva detecció tardana compliquen especialment l'abordatge terapèutic.

Que s'hagi identificat un mecanisme concret que facilita l'evasió immunitària suposa un avanç rellevant, ja que permet intervenir en un dels punts febles del sistema tumoral. La clau està a comprendre que el càncer no sols creix sense control, sinó que també desenvolupa estratègies actives per a sobreviure i evitar ser destruït.

Aquest descobriment aporta una nova peça al complex puzle del tractament oncològic i reforça la idea que la medicina personalitzada i combinada serà fonamental en el futur.